La cultura en nom del poble?: Cap a una tipologia del populisme i la cultura*

• Autores: Judith Jansma
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 133, Nº 2, 2019, págs. 27-42
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Populism is a topic that has been widely studied over the past decades but mostly from a political perspective. These contributions mainly focus on the analysis of populism as a (socio) political phenomenon placed in a historical, global context. A second field of interest covers the mass appeal of populist parties. The latter is not only a timely, highly relevant issue right now but also sheds light on the flaws of liberal democracy.

    While a lot of academic effort has been put into defining populism and explaining the reasons for its success, the underlying cultural beliefs on which populist ‘us and them’ dichotomies are based remain unclear. We shall therefore come up with a typology of culture and populism. This typology will reveal how various aspects of culture (such as popular culture, cultural images, and literary works) are prevalent in the populist construction of ‘us’ and ‘them’.

    Based on examples from France and The Netherlands (two countries with major right-wing populist parties), the typology will differentiate between sociofacts, mentifacts and artifacts (cf. Huxley), and their use and appropriation by populist actors. The artifacts category comprises what I call ‘organic authors’ and ‘appropriated authors’, a terminology borrowed from Gramsci. The difference between the two, as will be shown, is the author’s identification with and articulation of certain kinds of ideas.

  • català

    Durant les últimes dècades, el populisme ha estat àmpliament estudiat, tot i que des d’una perspectiva majoritàriament política. Les contribucions en aquest camp se centren sobretot en l’anàlisi del populisme com a fenomen sociopolític en el context històric i global. Una altra àrea d’estudi es refereix al suport popular dels partits populistes. Aquesta qüestió, a més de ser de la màxima actualitat, revela les imperfeccions de la democràcia liberal.

    Tot i que s’ha dedicat un gran esforç acadèmic a proporcionar una definició de populisme i les raons de l’èxit que té, encara queda per aclarir en quines creences culturals es basen els seus arguments populistes que empren una falsa dicotomia entre «nosaltres» i «ells». Per aquesta raó, després de fer un breu resum del treball acadèmic que s’ha fet fins avui en les disciplines de la ciència política i els estudis culturals, intentarem presentar una tipologia de la cultura i el populisme, que ens ajudarà a entendre per què els diferents aspectes de la cultura (com ara la cultura popular, les imatges culturals i les obres literàries) són de capital importància en la construcció populista del «nosaltres» i l'«ells».

    La tipologia es basa en els exemples de França i Holanda (dos països amb importants partits de dreta populista) per a distingir entre sociofacts, mentifacts i artifacts (Huxley) i l’ús que tenen en l’apropiació dels actors populistes. L’última categoria es compon d’allò que anomenarem «autors orgànics» i «autors apropiats», en la terminologia emprada per Gramsci. La diferència entre les dues, com es demostrarà, rau en la identificació de l’autor amb un tipus determinat d’idees, així com en l’articulació d’aquestes