Resumen de Carles Jordà i Fages (1883-1935): Dirigent d’Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària
- English
Carles Jordà I Fages was born in Figueres in 1883 and died in Pont de Molins in 1935. He was the heir of a family of land owners who early on determined to diversify their investments in banking businesses, among others. This allowed him and his sisters to move to Barcelona for their studies. He studied engineering and came into contact with the Catalan cen tres of the Lligawhichled to his election to political offices during the Mancomunitat de Catalonia and at the city council of Barcelona , where he became acting mayor. So me bad investments led to the end of his residence in Barcelona and he returned to the Empordà in 1921 where he maintained his political presence and became one of the founders of Acció Catalana.During the Primo de Rivera dictatorship he was persecuted for his political alliances and exiled to Casp. Up on return to the Empordà, he promoted agrarian cooperatives. With the Second Republic, he maintained his political subscription but especially accen tu ate dhis ro le asagra ria nlea der wit htheUnióSindicalAgr ària ,which , with a difficult commitment, acted between the agrarian landowners ’ union and workers' syndicalism by trying to find peaceful ways and understanding in times of radicalization. He die data prime age in 1935 while developing his role as mediator. His legacy was forgotten during the Franco regime and the restored democracy
- català
Carles Jordà i Fages neix a Figueres el 1883 i mor a Pont de Molins el 1935. És l’hereu d’una família d’hisendats que aviat diversificarà les seves inversions, de manera decidida, en el negoci bancari, la qual cosa permetrà que ell i les seves germanes es traslladin a estudiar a Barcelona. Estudiarà enginyeria i entrarà en contacte amb els nuclis catalanistes de la Lliga que el portaran a ser elegit per a càrrecs polítics a la Mancomunitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, on arribarà a ser alcalde accidental. Unes inversions amb mals resultats truncaran la seva vida barcelonina i el 1921 retornarà a l’Empordà. On manté la seva presència política i serà un dels fundadors d’Acció Catalana. Per la seva afiliació política, durant la dictadura de Primo de Rivera serà perseguit i exiliat a Casp. De retorn a l’Empordà, impulsa el cooperativisme agrari. Amb la II República mantindrà la seva adscripció política, però, sobretot, accentuarà la seva faceta de dirigent agrari des de la Unió Sindical Agrària, que se situarà en una difícil aposta, entre la patronal agrària i el sindicalisme rabassaire, tot buscant fórmules de concòrdia i entesa en moments de radicalització. Morirà en plena maduresa el 1935. La seva memòria es perdrà durant el franquisme i la democràcia restaurada.
