Imatge i coneixement antropològic

• Autores: Elisenda Ardévol Piera
• Localización: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, ISSN-e 2340-5236, ISSN 0211-2175, Nº 27, 2001, págs. 43-64
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • Aquest article presenta una exploració sobre la relació entre imatge i coneixement en Fantropologia social des de dos punts de vista. En primer lloc, com el pensa-ment antropológic s'ha aproximat a 1'estudi de la imatge i, en segon lloc, coro la imatge s'ha utilitzar en la práctica de l'antropologia, especialment en el treball de camp etnográfic. Dins d'aquest marc: expositiu, veurem coro la fotografia ha estat considerada coro una túnica a mig camí entre la ciencia i l'art, i que la seva caracterització, bé com l'ev¡&ncia directa i no mediada de la realitat, o bé com a medi de comunicació artística, Ma allunyat d'una plena integració dins la práctica antro-pológica. Malgrat que la distinció entre ciéncia i art encara és present dios del discurs de les ciencies socials, els corrents teórics reflexius i crítics de finals dels anys vui-tanta han permés l'entrada de l'art i, amb ell, un rmu ús i redefinició de la foto-grafia, el cinema i el vídeo, i del seu lloc en el desenvolupament i la comunicació del coneixement antropológic. = This axticle offers an exploration into the relationship between the image and knowl-edge in social anthropology from two points of view. First, how anthropological knowledge has approached the study of the image, and second, how the image has been used in the history of anthropology, especially in ethnographic field work. Within this expository frarnework we will see how photography has been consid-ered as a tecl-mique half-way between science and art. Also, how ¡t has been char-acterised, either as direct evidence unmediated by reality, or how being an artistic medium for communication has distanced it from being clearly integrated into anthropological practices. Despite the fact that this distinction between science and art is still present in the discourse of the social sciences, the reflexive theoreti-cal and critical currents at the end of the 1980s have allowed the entry of art and, with it, a new use and redefinition of photography, cinema, and video, and of their place in the development and communication of anthropological knowledge.