Las grandes áreas metropolitanas en España: del crecimiento y la expansión residencial al estancamiento poblacional

• Bayona-i-Carrasco, Jordi ^[1] ; Pujadas Rúbies, Isabel ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 66, Nº 1, 2020 (Ejemplar dedicado a: Tendències migratòries de les grans ciutats espanyoles), págs. 27-55
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Les grandes régions métropolitaines en Espagne: de la croissance et de l’expansion résidentielle à la stagnation de la population
  • Large metropolitan areas in Spain: From growth and residential expansion to population stagnation
  • Les grans àrees metropolitanes a Espanya: del creixement i l’expansió residencial a l’estancament poblacional
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 9 Citas
• Resumen
  • español

    Durante los primeros años de siglo XXI la aceleración migratoria y la crisis económica posterior marcaron dos hitos importantes en el desarrollo poblacional de las principales áreas metropolitanas de España. En un primer momento, estas volvieron a ganar volúmenes importantes de población, con lo que se revirtieron las pérdidas demográficas de los centros metropolitanos y se consolidaron y se expandieron las periferias. Más tarde se produjo una caída brusca de estas dinámicas, lo que dio lugar a una fase de estancamiento demográfico y a la posible finalización de las tendencias dominantes de suburbanización. Actualmente, una estructura demográfica envejecida acompañada de la alternancia de generaciones muy nutridas en edades adultas y jóvenes en el pasado reciente con generaciones de escasos efectivos, así como la baja fecundidad imperante, hacen pensar en un menor potencial de crecimiento. Se trata de un cambio de paradigma donde las diferencias socioterritoriales entre centro y periferias se irán reduciendo, dada la menor intensidad de los principales factores demográficos que actúan sobre las áreas estudiadas.

  • français

    Au cours des premières années du XXIe siècle, l’accélération de la migration et la crise économique qui a suivi ont marqué deux jalons importants dans le développement de la population des principales régions métropolitaines d’Espagne. Premièrement, celles-ci ont regagné d’importants volumes de population, en inversant les pertes démographiques des centres métropolitains tout en consolidant et en élargissant la périphérie ; plus tard, il y a une chute soudaine de ces dynamiques, donnant lieu à une situation de stagnation démographique et à la fin possible de la dynamique de banlieusardisation qui prévalait. Actuellement, une structure démographique vieillissante ainsi qu’une faible fécondité dominante suggèrent un potentiel de croissance plus faible. Nous sommes confrontés à un changement de paradigme où les différences socioterritoriales sont réduites, étant donné l’intensité moindre des principaux facteurs démographiques agissant sur les zones étudiées.

  • English

    In the first years of the 21st century, the acceleration of migration flows and the subsequent economic crisis marked two important milestones in the population development of the main metropolitan areas of Spain. Initially, population growth was high, thus reversing the demographic decline of the main metropolitan areas and consolidating and expanding the periphery. Later, there was a sudden fall in these dynamics, giving rise to a phase of demographic stagnation that brought the then prevailing trend toward suburbanization to an end. Currently, both the aging demographic structure and low fertility suggest a lower potential for growth. These factors constitute a paradigm shift in which socio-territorial differences are reduced due to the lower intensity of the main demographic factors acting on the areas studied.

  • català

    En els primers anys del segle XXI l’acceleració migratòria i la crisi econòmica posterior marquen dues fites importants en el desenvolupament poblacional de les principals àrees metropolitanes espanyoles. Al començament, aquestes van tornar a guanyar volums importants de població, amb la qual cosa es van revertir les pèrdues demogràfiques dels centres metropolitans i es va consolidar i expandir la perifèria, més tard es va produir una caiguda brusca d’aquestes dinàmiques que va donar pas a una fase d’estancament demogràfic i a la possible finalització de la dinàmica imperant de suburbanització. Actualment, tant una estructura demogràfica envellida com la baixa fecunditat imperant fan pensar en un potencial més baix de creixement. Es tracta d’un canvi de paradigma on les diferències socioterritorials entre centre i perifèria s’aniran reduint, atesa la intensitat més baixa dels fenòmens demogràfics principals que actuen sobre les àrees estudiades.