Some Insights into the Theory and Practice of Heritage Ecology: Grasping the Bio-physical and Socio-historical Dynamism of the Cultural Landscape of Hangzhou

• Chaparro González, Ricardo ^[1]
  1. [1] Zhejiang University

     Zhejiang University

     China

     
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 66, Nº 1, 2020 (Ejemplar dedicado a: Tendències migratòries de les grans ciutats espanyoles), págs. 133-158
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Aproximación a la teoría y práctica de la ecología del patrimonio. Una propuesta para comprender el dinamismo biofísico y sociohistórico del paisaje cultural de Hangzhou
  • Approche de la théorie et de la pratique de l’écologie du patrimoine. Une proposition pour comprendre le dynamisme biophysique et sociohistorique du paysage culturel du Hangzhou
  • Aproximació a la teoria i pràctica de l’ecologia del patrimoni. Una proposta per comprendre el dinamisme biofísic i sociohistòric del paisatge cultural de Hangzhou
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    En este artículo se indaga sobre las implicaciones teóricas y prácticas de la comprensión del patrimonio como un elemento activo y creador del paisaje cultural; en concreto, como técnica espacial que desempeña un papel fundamental en el proceso biofísico y sociocultural que denominamos ecología humana. Se establecen cuatro coordenadas de análisis para apreciar y manejar la dimensión ecológica del patrimonio, entre las cuales se encuentran, junto a la variable de la originalidad material, la integridad estructural del paisaje, su continuidad funcional y su valor como representación y experiencia. Se sugieren, asimismo, tres niveles para el análisis de la estética del patrimonio: la estética del proceso técnicoecológico como tal, la memoria de la ecología urbana y la experiencia del espacio ecológico. Se recurre al análisis del proceso de restauración del patrimonio hidrológico de Hangzhou para ilustrar el uso de esta metodología para comunicar el carácter activo del patrimonio y la naturaleza dinámica del paisaje.

  • català

    En aquest article s’indaguen les implicacions teòriques i pràctiques de comprendre el patrimoni com un element actiu i creador del paisatge cultural; en concret, com a tècnica espacial que té un paper fonamental en el procés biofísic i sociocultural que anomenem ecologia humana. S’estableixen quatre coordenades d’anàlisi per apreciar i gestionar la dimensió ecològica del patrimoni, entre les quals es troben, al costat de la variable de l’originalitat material, la integritat estructural del paisatge, la seva continuïtat funcional i el seu valor com a representació i experiència. Proposem, així mateix, tres nivells d’anàlisi en el tractament de l’estètica del patrimoni: l’estètica del procés tecnicoecològic com a tal, la memòria de l’ecologia urbana i l’experiència de l’espai ecològic. Es recorre a l’anàlisi del procés de restauració del patrimoni hidrològic de Hangzhou per il·lustrar l’ús d’aquesta metodologia per comunicar el caràcter actiu del patrimoni i la naturalesa dinàmica del paisatge.

  • français

    Cet article explore les implications théoriques et pratiques de la compréhension du patrimoine en tant qu’élément actif et créatif du paysage culturel, en particulier en tant que technique spatiale jouant un rôle fondamental dans le processus biophysique et socioculturel que nous appelons l’écologie humaine. Quatre coordonnées d’analyse sont établies pour apprécier et gérer cette dimension écologique du patrimoine, parmi lesquelles, avec la variable d’originalité matérielle, l’intégrité structurelle du paysage, sa continuité fonctionnelle et sa valeur de représentation et d’expérience. Nous proposons également trois niveaux d’analyse dans le traitement de l’esthétique du patrimoine : l’esthétique du processus technico-écologique en tant que tel, la mémoire de l’écologie urbaine et l’expérience de l’espace écologique. L’analyse du processus de restauration du patrimoine hydrologique de Hangzhou est utilisée pour illustrer l’utilisation de cette méthodologie pour communiquer le caractère actif du patrimoine et le dynamisme du paysage.

  • English

    This paper explores the theoretical and practical implications of characterizing heritage as an active and creative element of cultural landscape; specifically, as a spatial technique which plays a fundamental role in the bio-physical and socio-cultural process we call human ecology. We establish four analytical coordinates in order to better appreciate and handle the ecological dimension of heritage, among which are, besides the variable of material originality, the structural integrity of landscape, its functional continuity, and its value as representation and experience. We also suggest three levels for heritage aesthetics analysis, centered on the aesthetics of the technical-ecological process, the development of memory of urban ecology, and the experience of ecological space. The analysis of the restoration process of the Hangzhou hydrological heritage is used to illustrate the application of these concepts and methodology to communicate the active character of heritage in space, and the dynamism of landscape as an experience.