Les caixes d’història de vida: una eina per treballar la reminiscència

• Catalina Garcia Garí ^[1]
  1. [1] Consell de Mallorca
• Localización: Anuari de l'envelliment: Illes Balears, ISSN 2174-7997, Año 2019, 2019, págs. 409-429
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Hace unos años, el Servicio de Voluntariado del Área de Dependencia del Institut Mallorquí d’Afers Socials impulsó un proyecto de elaboración de cajas de historia de vida.

    Después de repetir la experiencia con varios grupos y personas mayores, se han ido viendo los beneficios que aporta a los participantes. Este hecho invita a plantear un estudio exploratorio cuasiexperimental pre-post con un grupo de personas mayores utilizando la técnica de la reminiscencia para poder constatar estos beneficios y partiendo de la idea de que el trabajo con esta técnica tiene una repercusión positiva en la salud mental de las personas mayores. Para poder analizar estos beneficios se utilizarían instrumentos de valoración psicológica estandarizados. Deberíamos, además, tener en cuenta las informaciones cualitativas registradas durante el proceso (mejoras en ámbitos diversos: más motivación para hacer cosas nuevas, autocuidado, etc.). Sería deseable ir implementando esta metodología en una muestra más grande, a fin de poder sacar conclusiones y poder revisar y mejorar, si fuera necesario, su utilización.

  • català

    Fa alguns anys, el Servei de Voluntariat de l’Àrea de Dependència de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials va impulsar un projecte d’elaboració de caixes d’història de vida. Després de repetir l’experiència amb diversos grups i persones grans, s’han pogut anar observant els beneficis que aporta als participants. Aquest fet convida a plantejar la possibilitat de fer un estudi exploratori quasiexperimental pre-post amb un grup de persones grans utilitzant la tècnica de la reminiscència, per tal de poder constatar aquests beneficis i partint de la idea que el treball amb aquesta tècnica té una repercussió positiva en la salut mental de les persones grans. Per poder analitzar aquests beneficis, s’utilitzarien instruments de valoració psicològica estandarditzats.

    Caldria, a més, tenir en compte les informacions qualitatives enregistrades durant el procés (millores en àmbits diversos: més motivació per fer coses noves, autocura, etc.).

    Seria desitjable implementar aquesta metodologia en una mostra més gran, a fi de poder obtenir conclusions i poder revisar i millorar, si cal, la seva utilització.