Resumen de Reflexions des de l’economia sobre l’aplicació d’una taxa turística al País Valencià
Aquest article aplica l’anàlisi econòmica per a considerar la conveniència o no de l’aplicació d’un impost o taxa sobre l’activitat turística. Es defineix amb precisió la figura tributària proposada consistent en un impost especial unitari –per unitat de servei, i no sobre el preu– sobre les pernoctes en tota mena d’allotjaments, com ara hotels, hostals, càmpings, etc. però també apartaments sense servei d’hostaleria. Es consideren els arguments tant d’eficiència impositiva com d’equitat. Els arguments d’eficiència ens porten a considerar la generació d’externalitats negatives en aquesta activitat i la conveniència d’interioritzar eixos costos externs a través d’un impost. La naturalesa d’aquestes deseconomies externes ens porta a aconsellar el no distingir segons el nivell de luxe de les instal·lacions i els arguments d’equitat ens porten a aconsellar la utilització d’altres tipus d’intervencions públiques més adequades per a aquesta finalitat, però no aquesta taxa. La eficiència impositiva ens porta a considerar els possibles efectes sobre la demanda turística de l’impost a través d’una discussió sobre la elasticitat d’aquesta demanda, descartant els efectes negatius sobre la mateixa. Tanmateix, els arguments d’eficiència sí que ens porten a sugerir la possible aplicació de nivells diferents en el tribut en funció del tipus de turisme, segons siga de costa o d’interior. En el segon cas, el turisme potser, ben al contrari, una activitat creadora d’efectes externs positius al suposar un fre o fins i tot, una reversió als processos de despoblament rural, amb els efectes negatius sobre el territori que té aquest procés. Amb els mateixos arguments, es considera també la conveniència d’aplicar l’afectació impositiva en aquesta figura tributària, per tal que els ingressos revertisquen en el mateix sector. Es conclou que no seria convenient des de la eficiència per les senyals distorsionadores que podrien enviar aquestes subvencions més o menys directes. Tanmateix, sí que es troben arguments per a afectar part de la taxa a la promoció més genèrica del turisme que produeix efectes externs positius, com ara el turisme de zones d’interior. Finalment es fa especial esment en la necessitat de controlar el gravamen sobre els apartaments turístics, punt feble en l’aplicació d’aquest impost per les dificultats de control tributari, per ser aquests els que més deseconomies externes estan creant a través del que s’ha donat en anomenar els fenòmens de gentrificació en les ciutats, que són dolents des de l’eficiència però també des de l’equitat, en fer recaure sobre les famílies pobres que no poden traslladar-se els costos externs desorbitats de la concentració turística en determinats barris.
