Resumen de L'entrevista: Mercè Tatjer, fer memòria dels barris
Mercè Tatjer Mir (Barcelona, 1942) és geògrafa i historiadora, especialista en història urbana de la ciutat de Barcelona i, en particular, del seu passat industrial. Va néixer en una família menestral del barri de Sant Antoni: el seu pare feia de representant comercial i la seva mare havia fet de modista. Després d'estudiar Magisteri i exercir un temps la docència, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va ser delegada de curs del Sindicat Democràtic d'Estudiants in on va coincidir amb un moment de renovació de la secció de Geografia, amb l'arribada de Joan vilà i Valentí com a catedràtic i també del professor Horacio Capel, un dels grans renovadors de la geografia urbana a Espanya, amb qui està casada. Es va llicenciar el 1971, amb una tesina sobre el barri de la Barceloneta, publicada com a la Barceloneta: del siglo XVIII al Plan de la ribera (1973). Una recerca que va ampliar per a la seva tesi doctoral, El Barrio de la Barceloneta, 1753-1982: mercado immobiliario, propiedad y morfología en el centro histórico de Barcelona, que va presentar en el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona el 1987 i que va presentar en el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona el 1987 i que va publicar el CSIC l'any següent. Del 1970 fins a la seva jubilació va ser professora de la Universitat de Barcelona, on des de 1993 va ser catedràtica de Didàctica d eles Ciències Socials de l'Escola universitària de Formació del Professorat. En el seu doble vesant d'historiadora i activista, ha assessorat les associacions de veïns de la ciutat i ha col·laborat amb diversos grups involucrats en programes de recerca i difusió del patrimoni industrial. La seva extensa bibliografia inclou, a més de nombrosos articles, els llibres següents: passat i present de Barcelona (III): materials per l'estudi del medi urbà, amb F.X. Hernández i Mercè Vidal (1991); La Trinitat Nova, Barcelona (1995): La ciutat de es fàbriques: itineraris industrials de Sant Martí, amb Antoni Vilanova (2002). Va dirigi, amb el Grup de Patrimoni industrial.del Fòrum de la Ribera del Besòs l'Estudi patrimonial del recinte industrial de Can Ricart: inventari arqueològic i proposta de conservació, publicada per la Fundació antoni tàpies el 2007. ha estat editora, amb Cristina Larrea, del llibre Barraques: la Barcelona informal del segle XX, (MUHBA, 2010). en els últims anys ha publicat Els banys de mar a Catalunya (Albertí, 2012) i Barcelona, ciutat de fàbriques :gelats, joguines, perfums...els productes quotidians (Ajuntament de Barcelona, 2014). El novembre de 2018 li fou lliurada, al Saló de Cent, la Medalla d'Honor de Barcelona. La conversa va tenir lloc la tardor passada ,al llarg d'un parell de matins, mentre ella es recuperava d'una caiguda, i s'ha volgut conservar-ne el to col·loquial i distès
