El forçat exili de la comunitat jesuïta de Girona

• Francesc-Joan Monjo i Dalmau ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 30, 2019, págs. 219-241
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The forced exile of the Jesuit Community from Girona
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’expulsió dels jesuïtes de tots els territoris de la monarquia hispànica va commoure el món catòlic de la modernitat. Els regulars de la Companyia de Jesús van ser trets de les seues cases i col·legis atès que per al rei Carles III eren «reus de lesa majestat» i mereixedors de la pena de l’estranyament. Veurem com els jesuïtes del col·legi gironí de Sant Martí van viure en carn pròpia un amarg exili cors, primer, i itàlic, després. Si des de la perspectiva política es comprèn l’expulsió com una mesura exemplar i de força de l’Estat sobre l’Església, des de l’òptica humana hi ha una sèrie d’aspectes que van suposar un autèntic drama en la vida dels religiosos foragitats. Aquí enfoquem tots dos aspectes: el primer, més estudiat, i el segon, englobat en els criteris que segueix l’anomenada història de les emocions, una perspectiva historiogràfica que cada dia pren més força en els estudis històrics.

  • English

    The expulsion of Jesuits from all the territories of the Hispanic Monarchy had repercussions for the modern Catholic world. The regular clergy of the Society of Jesus were taken from their homes and colleges because they were considered hostages of “lèse-majesté” by King Charles III of Spain, as well as having earned the penalty of banishment. This paper explains how the Jesuits from the College of Girona in Sant Martí suffered a bitter exile, first in Corsica and then in Italy.

    Their expulsion is seen as an exemplary measure, demonstrating the power of the state over the Church from a political point of view. However, from a human perspective there are several aspects involving genuine drama in the lives of these religious members after their expulsion. Here we focus on both perspectives: the first being the most widely studied while the second, forming part of the criteria applied by the so-called “history of emotions”, provides a historiographical perspective that is becoming increasingly popular within historical studies.