Javiera Valentina Irribarren Ortiz
Pancho Villa toma Zacatecas (2013), de Paco Ignacio Taibo II y Eko, recupera la batalla de Zacatecas a través de una narrativa gráfica que se mueve entre lo confesional y lo histórico. Su componente visual se encarga de actualizar diferentes tradiciones artísticas y culturales, y cuyas estéticas establecen referencias directas a la idea de muerte. Asimismo, el uso de estas estéticas, a través de diferentes registros materiales y genéricos, contribuye a representar la revolución como un proceso sistemáticamente truncado en la historia mexicana.
Pancho Villa toma Zacatecas (2013), de Paco Ignacio Taibo II i Eko, recupera la batalla de Zapatecas per mitjà d’una narrativa gràfica que es mou entre allò confessional i allò històric. El seu component visual s’encarrega d’actualitzar diferents tradicions artístiques i culturals, i les estètiques de les quals estableixen referències directes a la idea de la mort. Així mateix, l’ús d’aquestes estètiques, per mitjà de diferents registres materials i genèrics, contribueix a representar la revolució com un procés sistemàticament truncat en la història mexicana.
Pancho Villa toma Zacatecas (2013), by Paco Ignacio Taibo II and Eko, reviews the Battle of Zacatecas through a graphic narrative which considers the confessional and the historical genre. Its visual component uses different artistic and cultural traditions whose aesthetics are directly linked to the idea of Death. Moreover, by applying those aesthetics, through different materialities and genres, it reinforces the representation of the revolution as a process which has been systematically interrupted through Mexican History.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados