Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Gestos ecofeministas en Después de la ira de Cristian Romero

  • Autores: David Loría Araujo
  • Localización: 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, ISSN-e 2013-3294, Nº. 21, 2019
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El presente artículo identifica las herramientas discursivas y los recursos retóricos que vinculan la novela Después de la ira (2018), del escritor colombiano Cristian Romero (Medellín, 1988), con los postulados de la ecocrítica y el ecofeminismo. Se analizan, entre otros elementos, la tematización del deterioro medioambiental, la representación de la enfermedad provocada por sustancias agrotóxicas, las construcciones de género en los personajes y la presencia de criaturas que cuestionan los límites de lo animal y de la ciencia transgénica. En conjunto, este repertorio de códigos articula un gesto ecofeminista, rastreable en diversas ficciones de la literatura latinoamericana contemporánea.

    • English

      This article identifies the discursive tools and rhetorical resources that link the novel Después de la ira (2018), by the Colombian writer Cristian Romero (Medellín, 1988), with the premises of ecocritics and ecofeminism. Among other elements, it focuses on analyzing the thematization of environmental deterioration, the representation of disease caused by agro-toxic substances, gender constructions in the characters and the presence of creatures that question the limits of animality and transgenic science. Altogether, these codes articulate an ecofeminist gesture, traceable in diverse fictions of contemporary Latin American literature.

    • català

      El present article identifica les eines discursives i els recursos retòrics que vinculen la novel·la Después de la ira (2018), de l’escriptor colombià Cristian Romero (Medellín, 1988), amb els postulats de l’ecocrítica i l’ecofeminisme. S’hi analitzen, entre altres elements, la tematització del deteriorament mediambiental, la representació de la malaltia provocada per substàncies agrotòxiques, les construccions de gènere en els personatges i la presència de criatures que qüestionen els límits d’allò animal i de la ciència transgènica. En conjunt, aquest repertori de codis articula un gest ecofeminista, rastrejable en diverses ficcions de la literatura llatinoamericana contemporània.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno