Resumen de El "coneixement perdut": saqueig, oblit i vigència de les tecnologies africanes
Només recentment, des dels 90s, el coneixement local africà (tradicions, costums...) ha passat a ser considerat de manera progressiva com un factor potencial de desenvolupament en tots els camps, inclosos alguns tan sensibles com la medicina o la productivitat agrària: vet aquí els programes d’Indigenous Kwnoledge del Banc Mundial, o l’apel·lació a integrar les tradicions en les polítiques nacionals per part de la OMS o de la UNESCO. Aquesta recuperació, després de dècades —si no segles— de desautorització absoluta en termes de superstició», implica reconèixer els africans i les africanes com subjectes històrics plens. I no és una qüestió de correcció política: el rebuig de les «tecnologies africanes» s’està provant un error, però la seva homologació està tenint profundes repercussions en tots els camps de l’activitat política, social o econòmica. S’imposa la necessitat de construir un futur plural, no predeterminat, no mimètic del que ha passat a Europa.
