Resumen de Grupos de ocio para adolescentes: educando las habilidades sociales para la promoción de la salud mental positiva

Naiara Ozamiz Etxebarria, Eneritz Jiménez Etxebarria, Maitane Pikaza

• español

  La promoción de la salud mental positiva subraya la importancia de temas como las habilidades sociales, además de las habilidades para manejar los cambios vitales con efectividad. Del mismo modo, se puede decir que la salud mental positiva es la habilidad para influir de manera activa en el entorno. Los indicadores de la salud mental positiva son los siguientes: la autoestima positiva, la asertividad y la habilidad para vivir la vida con alegría aceptando los propios límites. Estas cualidades no son sólo la ausencia de enfermedad, sino que son habilidades para afrontar situaciones cotidianas. El objetivo de la promoción en salud mental positiva es ofrecer actividades, hábitos, jornadas y encuentros para promocionar la salud mental. Teniendo en cuenta que la adolescencia es una etapa de transición en la que se crea la identidad de la persona, en este trabajo se resalta la importancia de desarrollar las habilidades sociales para facilitar la adaptación y la interacción social en dicha etapa. Para ello, se desarrolla una intervención donde se describen los grupos de habilidades sociales que se pueden llevar a cabo a través de la descripción de seis sesiones dentro del marco de tiempo libre educativo (TLE). Se presentan los espacios de TLE impulsados desde las administraciones públicas como posibles vías generadoras de oportunidades para lograr beneficios tanto en el plano personal como en el comunitario. Además, se determina que en la etapa de la adolescencia puede trabajarse el desarrollo personal saludable en el marco del ocio y tiempo libre educativo.

• català

  La promoció de la salut mental positiva subratlla la importància de temes com les habilitats socials, a més de les habilitats per gestionar els canvis vitals amb efectivitat. Així mateix, es pot dir que la salut mental positiva és l’habilitat per influir de manera activa en l’entorn. Els indicadors de la salut mental positiva són els següents: l’autoestima positiva, l’assertivitat i l’habilitat per viure la vida amb alegria tot acceptant els propis límits. Aquestes qualitats no són només l’absència de malaltia, sinó que són habilitats per afrontar situacions quotidianes. L’objectiu de la promoció en salut mental positiva és oferir activitats, hàbits, jornades i trobades per promocionar la salut mental. Tenint en compte que l’adolescència és una etapa de transició en la qual es crea la identitat de la persona, en aquest treball es ressalta la importància de desenvolupar les habilitats socials per facilitar l’adaptació i la interacció social en aquesta etapa. Per a això, es desenvolupa una intervenció on es descriuen els grups d’habilitats socials que es poden dur a terme a través de la descripció de sis sessions dins el marc de temps lliure educatiu (TLE). Es presenten els espais de TLE impulsats des de les administracions públiques com a possibles vies generadores d’oportunitats per aconseguir beneficis tant en el pla personal com en el comunitari. A més, es determina que en l’etapa de l’adolescència es pot treballar el desenvolupament personal saludable en el marc del lleure i el temps lliure educatiu.

• English

  Promoting positive mental health involves such important issues as social skills as well as the competencies to successfully manage life changes. One might also note that positive mental health is the skill to actively influence one’s environment. Positive mental health indicators are: positive self-esteem, assertiveness and the ability to live life happily while accepting one's own limits. These qualities are not merely the absence of illness – they also indicate the ability to cope with everyday situations. Promoting positive mental health entails suggesting activities and habits and organising events and meetings. Noting that adolescence is a transitional period when a person's identity is created, this paper emphasises the importance of developing social skills in order to enable adaptation and social interaction at that stage. To this end, an intervention is designed that includes the groups of social skills that can be encouraged, conducted in six sessions within the framework of educational free time (EFT). The paper also introduces EFT spaces promoted by local authorities as possible ways of generating opportunities to achieve benefits at both personal and community level. The study also concludes that it is possible to work on healthy personal development within the framework of leisure and educational free time at the stage of adolescence.