L'entrevista: Pilar Bonet, de l'URSS a Rússia

• Autores: Josep M. Muñoz i Lloret
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 463, 2019, pág. 16
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • la periodista Pilar bonet (Eivissa, 1952) ha passat la major part de la seva carrera professional com a corresponsal del diari El País a Moscou. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, va completar la formació amb l'estudi de l'anglès, l'alemany i el rus. El 1976-77 va participar en la creació d'un setmanari crític a Eivissa, Uc, del qual en van sortir vint-i-nou números, i el 1978 va retornar a Barcelona, on va formar part de l'equip fundador d'El Periódico de Catalunya. El 1980, l'Agència EFE la va contractar com a corresponsal per a la seva veu a Viena, des d'on aleshores es cobria la informació dels països de l'Est. El 1983 va passar a El País, a Madrid, i a partir del gener del 1984 va dirigir la nova corresponsalia del diari a la Unió Soviètica amb el seu a Moscou. Els tretze anys següents va romandre a la mateixa destinació, cobrint des de l'aparició i auge del sindicat lliure polonés, Solidarn´s´c, fins a la caiguda del mur de Berlín i la reunificació alemanya, passant per l'arribada de Mikhaïl Gorbatxov al poder a la Unió Soviètica el 1985, el cop d'estat de 1991 contra Gorbatxov, la dissolució de l'URSS el desembre del 1991 i la Rússia de Borís Ieltsin i la caiguda dels règims comunistes als països de l'ESt. Entre 1997 i 2001 va ser corresponsal a Alemanya, i llavors va tornar novament a Moscou, on va seguir sent corresponsal del mateix diari fins al 2018.Des del gener del 2019 és corresponsal especial d'El país en l'espai postsoviètic (reportatges, anàlisis, editorials, entrevistes i treballs especials). Ha estat reconeguda pel seu treball periodístic en diverses ocasions, com ara el premi de l'Associació de la Premsa Estrangera a la millor corresponsal espanyola a l'estranger, el 1990 i el 2014, o el premi Manu Leguineche el 2018, i és autora de tres llibres: Guia de Moscú (Destino, 1988) , Imagenes sobre fondo rojo (Aguilar, 1993, traduït a l'anglès per Cambridghe Universiti Press), Boris Yeltsin, un provincianismo en el kremlin (Aguilar, 1994, traduït al rus). L'entrevista té lloc a Barcelona, en ocasió d'una conferència que va fer al Palau Macaya de "la Caixa", en el marc de l'Escola Europea d'Humanitats, i que va titular Del Mur als murs.