Resumen de La mort celebrada: un litigi a la cúria eclesiàstica de Girona per uns drets funerals de la parròquia de Bell-Lloc d'Aro (1738-1739)
- català
L'any 1738 Abdó Barceló, prevere i sagristà de la parròquia de Santa Cristina d'Aro, va portar Joan Reixac, pagès de Bell-Lloc d'Aro, als tribunals eclesiàstics perquè aquest no volia satisfer uns drets seculars d'honors fúnebres que incloïen almoina de propina, el pa i la celebració del dinar de morts. Rere aquesta polèmica surava la creença en certs ambients que en aquests tipus d'honres grasses es cometien excessos de tota mena que anaven contra els bons costums i que eren cars de mantenir. Costava molt separar els elements sagrats dels profans. Com va deixar escrit Horaci "corpus onustum hesternis vitiis animum [...] praegravat"(el cost pesat pels excessos d'ahir carrega amb excés l'esperit)
- English
In 1738 Abdó Barceló, a priest and sexton of the parish of Santa Cristina d'Aro, took Joan Reixac, a farmer from Bell-lloc d'Aro, to the ecclesiastical courts because he refused to fulfil the duties of secular funeral offering including the payment of alms, bread and the celebration of a meal for the dead. Behind this controversy was the belief in certain circles that these types of rites and excesses of a similar kind were an affront to decency and were expensive to maintain. It was difficult to separate the sacred from the profane elements. As Horacio wrote "corpus onustum hesternis vitiis animum [...] praegravat", (the body is heavy from the excesses of yestarday and filled with too much spirit.)
