En aquesta segona part del present article, es desenvolupen els fonaments de les implicacions d’unaantropologia triàdica unitària, de base bíblica i patrística. Atès que aquesta modalitat de l’articulacióesperit, ànima i cos, segons llenguatge apostòlic paulí (1Te 5,23) constitueix un referent encara inexistent,convé presentar els principals indicis d’articulació pel que fa als altres tractats antropològics,sobretot en el camp de l’escatologia i de la gràcia. Per a aquest objectiu, s’han anat a buscar lesdades que poden ajudar a desenvolupar un plantejament com aquest, de caire totalment innovador,alhora que antic i tradicional, com es veurà. S’arriba a unes conclusions per a una definició ontològicade l’ésser humà que respongui a la seva dignitat i a la seva consideració com a persona, en tant queexpressant la imatge de Déu a partir de la qual se l’ha creat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados