L'esperit, la dimensió retrobada (I/II)

• Autores: Jordi Castellet Sala
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 43, Nº. 1, 2018, págs. 143-167
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • En el següent desenvolupament es presenta l’oportunitat i escaiença de la categoria de l’esperit humàa l’hora d’enfocar una antropologia fonamental, de base escripturística i patrística. Es parteix d’unaarticulació de l’home com a esperit, ànima i cos, formulació impresa per l’apòstol Pau en el comiat dela Carta als cristians de Tessalònica. Es remarquen dues importants línies vermelles que no han deser travessades en qualsevol plantejament d’aquest tipus, com són la integració de les dimensionsantropològiques en la unitarietat de l’ésser humà, així com la seva dimensió transcendent, d’origendiví. De seguit, convé emmirallar qualsevulla plantejament amb la tradició oriental cristiana, haventconservat, aquesta, certes intuïcions de la fe sempre més vives, exempta com ha restat especialmentde l’escolasticisme i d’un esquema, massa reductor i d’arrel dualista platònica, com és el cos i l’ànima.Un planteig més arrelat a l’Escriptura i a la Tradició, començant per Ireneu i Orígenes ha de permetreparlar de l’home de forma més adequada, a fi i a efecte de respondre als reptes que les noves antropologies,sempre emergents i renovant-se, plantegen a la societat. D’una correcta concepció del’home en brollarà un més gran respecte de la seva pròpia dignitat, que restarà en contrast amb lesofertes posthumanistes contemporànies.