La humanitat, cinquanta anys després de la "Populorum progressio" (1967-2017)

• Autores: Antoni Babra i Blanco
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 42, Nº. 2, 2017, págs. 505-524
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Amb l’Encíclica Populorum progressio de Pau VI (26 de març de 1967) estem davant un documentsocial del Magisteri de l’Església de gran valor doctrinal, profètic i dinamitzador de l’acció social imissionera de l’Església. Populorum progressio impulsarà la promoció del desenvolupament delspobles del Tercer Món, sobretot en el caràcter «d’urgència» de l’acció, la qual cosa es farà moltvisible en l’activitat missionera de l’Església i de moltes organitzacions no governamentals. Per alPapa Montini, la civilització de l’amor o caritat universal està en marxa amb una força i una urgènciaimparable en pro d’un nou ordre social mundial. Vistos els 50 anys transcorreguts constatem quePopulorum progressio ha estat un dels signes positius de la nostra època ja que ha crescut la sensibilitzaciópels països menys desenvolupats i la necessitats d’ajudar-los. D’altra banda, un signenegatiu és l’entusiasme pel progrés material gairebé il·limitat en què hem viscut en els darrers 50anys. Tot això posa en evidència els perills d’una certa idea de desenvolupament que cal repensar-loper a les properes dècades del segle XXI, i que Laudato si’ del Papa Francesc ja n’ha posat lesbases.