L’any 1892, en un context de crisi aguda del moviment anarquista i en un moment de radicalització dels grups partidaris de l’acció individual i directa, va esclatar, al pla de Barcelona, un llarg conflicte laboral que, havent-se iniciat en el ram de l’aigua, es va convertir en una vaga general. L’aturada es va allargar durant un període excepcional de setze setmanes, però es va saldar amb un fracàs per als treballadors. De fet, aquesta vaga dels estampadors va ser el darrer conflicte obrer important abans de l’etapa de forçosa passivitat que sobrevindria, després, com a conseqüència de la repressió derivada dels atemptats anarquistes del període 1893-1896.
In 1892, in a context characterised by the deep crisis that the anarchist movement was undergoing and the spread of radicalism amid the supporters of direct and individual action, Barcelona became the scenario of a long labour conflict which, having begun in the water sector, culminated in a general strike. Despite lasting sixteen weeks, the workers did not succeed in their aims. In fact, the textile printing workers’ strike of 1892 was the last and most important labour conflict before the wave of anarchist terrorist attacks between 1893 and 1896 and the repression these attacks produced.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados