Resumen de Poblament i despoblament a la Catalunya vitícola: 1760-1910

Josep Colomé Ferrer, Montserrat Cucurella Jorba, Francesc Valls Junyent

• català

  Ens proposem detectar i analitzar les relacions entre el procés d’especialització vitícola i la trajectòria demogràfica d’una part significativa del territori català durant els segles xviii i xix. En primer lloc, volem mostrar que la viticultura va fer possible el sosteniment d’unes densitats de població molt superiors a les que hauria estat possible a partir del predomini d’una agricultura centrada en altres conreus. En segon lloc, mostrem que l’augment demogràfic que va impulsar la viticultura va donar lloc a la formació d’unes unitats de poblament específiques i molt característiques en les àrees vitícoles del prelitoral català. Finalment, en tercer lloc, plantegem la hipòtesi segons la qual la crisi derivada de la plaga de la fil·loxera va alterar de manera molt significativa la pauta de comportament demogràfic que havia acompanyat tot el procés d’especialització vitivinícola fins aleshores, a més, evidentment, de l’efecte més conegut del despoblament derivat de l’emigració d’importants contingents poblacionals.

• English

  Our aim is to identify and analyse the relationship between the process of viticultural specialisation and demographic changes in a significant part of Catalonia during the eighteenth and nineteenth centuries. Firstly, we show how viticulture allowed for greater population densities than other forms of agriculture, such as grain crops. Secondly, this article highlights one of the consequences of the population increase related to viticulture specialisation: the emergence of new settlement units in areas where viticulture had expanded to. Finally, we propose the hypothesis that the crisis brought about by the phylloxera plague led to significant changes in the demographic patterns produced throughout the vine cultivation specialisation process, including, of course, the well-known depopulation caused by large scale migrations.