Ésser al llindar. La performance drag king: un indret en pugna per establir nous i diferents ordres sociosexuals

• Autores: Alba Barbé i Serra
• Localización: Quaderns-e, ISSN-e 1696-8298, Vol. 18, Nº. 1, 2013 (Ejemplar dedicado a: Crítica a la raó sexològica)
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El procés de recerca etnogràfica entorn dels modes de producció corporal i identitària en la performance drag king evidencia l’existència d’un sistema alternatiu de significats que pugnen per establir nous i diferents ordres. La performance drag king és un moviment que desterritorialitza ambdós termes de la relació masculinitat/feminitat, extraient-los de les relacions que els dotaven d’intel·ligibilitat fins llavors, amb la intenció de dinamitar-los a través de l’experimentació i la construcció d’una nova subjectivitat. La performance vehicula el conflicte amb l’ordre sociosexual hegemònic, en el sentit fenomenològic de l’experiència in-corporada, i manifesta l’estratègia de les agents en la impugnació simbòlica i material de l’ontologia de gènere. El present article pretén abordar els processos d’adaptació i adopció de l’imaginari drag a la quotidianitat de la Lola, una de les persones informants d’una recerca més extensa. Processos que esdevenen espais de continuïtat, i no de ruptura. Una anàlisis etnogràfica, emprant l’eina dels itineraris corporals que proposa l’antropòloga Mari Luz Esteban, que denota com l’experimentació amb el propi cos en la performance drag, interpel·la la coherència de l’enginyeria social de la “normalitat”. Apareixent, així, un reguitzell de violències a l’espai públic, davant l’ambivalència i la inintel·ligibilitat que ofereixen les agents qui performen.

  • English

    Ethnographic research on modes of corporal and identity construction in drag king performance demonstrates the existence of an alternative system of meanings struggling to establish new and different sociosexual orders. Drag king performance is a movement that blurs masculinities and femininities, removing them from the field that made them intelligible with the aim of demolishing them by constructing and experimenting with a new subjectivity. The performance conveys rejection of the hegemonic sociosexual order in the phenomenological sense of embodied experience, and shows the strategy of the actors in contesting the ontology of gender both symbolically and materially. This article offers an overview of the processes of adaptation and adoption of the drag imaginary into the everyday life of Lola, a key informant. These processes create spaces of continuity rather than rupture. The ethnographic analysis is based on the analytic notion of corporal Itinerary developed by the anthropologist Mari Luz Esteban, which shows how experimenting with one’s own body in drag performance questions the coherence of the social engineering of “normality”. This challenge makes visible forms of violence in public spaces that arise in response to the ambivalence and unintelligibility offered by the performers.