Mitjançant un simple gest, que consisteix en inserir poesia sobre documents domèstics i banals com són factures, llibretes d'estalvi o volants mèdics, l'espai re-escrit s'incorpora a l'àmbit de la significació, de la comunicació i la transcendència. El llenguatge literari envaeix la quotidianitat, i en conseqüència, tota la càrrega subversiva que hi batega sacseja els referents de l'espai domèstic i econòmic. La relació d'incomoditat i desbordament que la paperassa i la burocràcia exerceix sobre l'individu es transforma en diàleg creatiu. Es tracta doncs d'obrir espais de possibilitat allí on la paraula no és autoritzada i per tant, ampliar el radi d'acció política. Tal volta, a banda de descolonitzar l'imaginari totalment imbuït d'economia, es pot plantejar recuperar l'espai econòmic i portar-lo a la seva vessant més originària d'intercanvi, d'estricte valor d'us, on les persones estan per davant dels números
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados