En la nostra societat pseudoatea, «multiculti» i postolímpica, ens trobem sols i desemparats i cadascú s’agafa on pot. Hi ha gent que s’aferra a la religió més rara de l’altra banda del món, hi ha gent que deïfica un equip d’esquaix, l’àloe vera o la bicicleta, d’altres anar de farra i d’altres el fet de viatjar i conèixer gent d’altres llocs, i l’aeroport es converteix en el seu camí cap a la il·luminació.
Davant d’aquest ventall de possibilitats, us proposo un nou –molt vell, de fet– camí: el pandero quadrat i les seves cançons. És una opció econòmica, sociabilitzadora i sense efectes secundaris… Això sí, demana una mica de pràctica –i força fe, si el pandero us el manufactureu.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados