Resumen de Apa: L’ofici de cantaor
Trenta anys després del seu debut en el disc Cançons del pla i de la muntanya d’Alimara (Puput-Zafiro, 1980) i d’haver-se guanyat a pols una sòlida reputació al capdavant de la darrera generació de cantaors d’estil valencians, Josep Aparicio Apa s’estrena en solitari amb un obra que el retrata amb totes les virtuts que ha exhibit al llarg de la seua trajectòria: intèrpret virtuós i salvatge, en continua exploració dels seus límits físics i expressius, amb un peu en la tradició i l’altre en la innovació, que no descuida ni un moment l’aire de ravatxol que sempre l’ha caracteritzat i que el pas del temps no ha temperat; al contrari, ha passat de la intuïció a la militància i ara es presenta orgullosament heterodox en un disc, Cants i cants (2011) on el material tradicional i la reelaboració a què s’hi sotmet s’amalgamen en un tot homogeni i transparent.
