Resumen de La jota: Crònica d’un temps
Us parlo de la jota cantada a partir de l’experiència que he anat adquirit en l’exercici de les meues dos principals activitats: la de periodista i la de cantador i aficionat a la nostra música popular. Sempre he pensat que tant l’un com l’altre ofici tenen un paral·lelisme que m’ha ajudat a fer-los compatibles durant molts anys: el de cronista social.
Quan anava a estudiar a la Universitat a Barcelona i explicava que aquí ballàvem i cantàvem la jota m’havia de sentir sovint allò de: «és clar, com que esteu tan prop dels aragonesos, us arriba la influència manya…». Era una manera de recriminar-me l’escassa afició que a les Terres de l’Ebre teníem per la sardana.
