Hi ha un grup d’homes dempeus en un rotgle obert que dibuixa la forma d’una ferradura. Tots concentren la vista en un d’ells com escrutant-li el rostre a la recerca d’algun senyal.Aquest sembla profundament abstret, fora del temps i de l’espai; els ulls tancats, les celles arrufades, el gest adolorit, el cos tens i crispat. De sobte s’acosta la mà dreta a l’oïda i, des de molt endins seu, inicia una melodia amb un timbre agut i nasal que creix com un calfred. Passat un breu instant, alguns dels altres reaccionen entonant un bordó profund que s’ubica sota la melodia principal per sustentar-la i permetre-li una major elevació: hom percep nítidament com es veu afectada, com respon a aquest acompanyament esmolant la seua expressivitat.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados