Dormir amb set àngels i la Verge Maria: La pregària més universal de la cultura catalana

• Autores: Òscar Pérez Silvestre
• Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 21, 2009, págs. 97-101
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • El llindar entre la vida conscient i el temps de la vigília –allò més similar a la suspensió temporal de funcions, i, per tant, a la mort– va generar en l’imaginari popular una autèntica litúrgia de petició de protecció davant allò desconegut, sovint identificat amb el mal: un atac imprevist, l’entrada de dimonis o de mals esperits… En qualsevol cas, causes de mort sobtada, ja siga del cos o de l’ànima que puga ser corrompuda. La nit es configurava així com el temps de la incertesa, de la inseguretat, del risc… Potser siga una reminiscència del nostre ésser animal, en què la foscor i el temps del descans són també el temps d’estar a l’aguait dels perills per la desprotecció que concita…