Resumen de Carles Dénia: Qüestio d’equilibri
L’estreta franja on conflueixen el folk –apropiació i relectura moderna dels repertoris tradicionals– i les músiques de tradició oral més genuïnes –aquelles que, tot i la seua inevitable «contaminació», han aconseguit sobreviure més o menys alienes a les servituds del mercat de consum–, comença a poblar-se amb propostes que combinen una alta volada artística amb una creixent repercussió social, especialment al País Valencià. Si primer eren Josep Aparicio Apa i Pep Gimeno Botifarra qui s’hi instal·laven buscant eixamplar les vores de l’àmbit folklòric on s’havia desenvolupat bona part de la seua trajectòria anterior, ara ha estat Carles Dénia qui ha fet l’itinerari invers: venint de fora d’aquest àmbit –guitarrista de jazz, cantaor flamenc–, hi ha buscat una ubicació fronterera per poder entrar-hi i eixir-ne al seu aire.
