Metges catalans que han donat nom a plantes: una aproximació al seu estudi

• Autores: Elena Guardiola, Josep Eladi Baños i Díez
• Localización: Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, ISSN-e 2385-4200, Vol. 69, 2018 (Ejemplar dedicado a: Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana. Vic 2018)
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El descubrimiento de nuevas plantas va unido a la necesidad de darles nombre. Su elección, que suele hacer quien la describe por primera vez, en muchas ocasiones tiene en cuenta quién la descubrió, pero también puede darse como muestra de reconocimiento a méritos de diversa índole. Ha sido esta última una práctica frecuente. Los objetivos del presente estudio han sido: a) localizar aquellas plantas cuyo nombre tiene su origen en el nombre de algún médico catalán, b) identificar la primera publicación en la que se describe cada planta, en la que conste que el nombre fue dedicado a aquel médico, y c) los motivos por los que le fue dedicada. Se presentan en este trabajo los primeros resultados del estudio, 15 médicos catalanes a los que se han dedicado, por diferentes motivos, varios nombres de plantas: Joan Francesc Bahí i Fontseca, Miquel Bernades i Claris, Miquel Bernades i Mainader, Francesc Campderà i Camín, Joaquim Codina i Vinyes, Antoni Condal, Antoni de Gimbernat i Arboç, Josep Masdevall i Terrades, Ramon Masferrer i Arquimbau, Francesc Micó, Antoni Palau i Verdera, Benet Paltor i Fité, Joan Ignasi Puiggarí, Josep Quer i Martínez y Salvador Soliva. Los resultados del estudio muestran que la mayoría de los médicos catalanes que han dado nombres a plantas se dedicaron también al estudio de la botánica, área en la que destacaron. La mayoría son nombres de géneros y casi la mitad de los médicos tienen más de una planta o género basados en su nombre. Algunos fueron los descubridores o los primeros en describir las plantas que después han llevado su nombre. Entre los botánicos que bautizaron las plantas con estos nombres hay tanto españoles como de otros países europeos; los que más les dedicaron fueron, conjuntamente, Hipólito Ruiz y José Antonio Pavón.

  • català

    La descoberta de noves plantes va lligada a la necessitat de donar-hi nom. L’elecció del nom, que acostuma a fer qui primer la descriu, en moltes ocasions té en compte qui la va descobrir, però també pot atorgar-se com a mostra de reconeixement a mèrits de diversa índole. Ha estat aquesta última una pràctica freqüent. Els objectius del present estudi han estat: a) localitzar aquelles plantes el nom de les quals té el seu origen en el nom d’un metge català, b) identificar la primera publicació en què es descriu cada planta en la que consti que el seu nom ha estat dedicat a aquell metge, i c) els motius pels quals li ha estat dedicada. Es presenten en aquest treball els primers resultats de l’estudi, 15 metges catalans als que s’han dedicat, per diferents motius, diversos noms de plantes: Joan Francesc Bahí i Fontseca, Miquel Bernades i Claris, Miquel Bernades i Mainader, Francesc Campderà i Camín, Joaquim Codina i Vinyes, Antoni Condal, Antoni de Gimbernat i Arboç, Josep Masdevall i Terrades, Ramon Masferrer i Arquimbau, Francesc Micó, Antoni Palau i Verdera, Benet Paltor  i Fité, Joan Ignasi Puiggarí, Josep Quer i Martínez i Salvador Soliva. Els resultats de l’estudi mostren que la majoria dels metges catalans que han donat noms a plantes es van dedicar també a l’estudi de la botànica, àrea en la que van excel·lir. La majoria són noms de gèneres i gairebé la meitat dels metges tenen més d’una planta o gènere basats en el seu nom. Alguns van ser els descobridors o els primers en descriure les plantes que després han portat el seu nom. Entre els botànics que van batejar les plantes amb aquests noms n’hi ha tant d’espanyols com d’altres països europeus; els que més en van dedicar van ser, conjuntament, Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón.