Els Pirineus: frontera i connexió a l'època moderna

• Autores: Patrici Pojada
• Localización: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, ISSN 1137-0378, ISSN-e 2339-9716, Nº. 21, 2010 (Ejemplar dedicado a: Annals 2008-2009. IBIX 6), págs. 13-23
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Els Pirineus, frontera o connexió? Frontera i connexió, com ho diu el títol d’aquest Col·loqui d’Estudis Transpirinencs? Fins fa poc, molta gent considerava els Pirineus com a frontera entre dues realitats, dos mons diferents que res no podia unir. Aquesta visió és el resultat de la història política dels dos Estats que es parteixen el Pirineu, al nord i al sud, des de l’època moderna. Però, el Pirineu mai no va ser una frontera humana, cultural o econòmica; pels seus ports hi passava molta gent i moltes coses. Les relacions culturals, humanes i econòmiques eren nombroses entre les poblacions, com ho recorden els emblemàtics tractats de lligues i patzeries, concòrdies entre valls de cada banda de la frontera política. Així, s’havien creat uns vincles de solidaritat de cada costat d’una frontera política construïda a poc a poc. Però les guerres dels segles xvi i xvii van jugar un paper sobre l’evolució de la frontera i els Pirineus van esdevenir durant l’època moderna, la Revolució l’Imperi francesos, una línia cada cop més rígida, més ben controlada, concreta i interioritzada entre França i Espanya, aïllant poblacions que tenien contactes quotidians i la llengua i la cultura de les quals (les occitanes i les catalanes) formaven part d’un mateix conjunt.