Resumen de Banyes, ossos i budells: recursos de la ramaderia en el paisatge sonor del Pirineu medieval
L'emissió voluntària de so sempre ha estat important en la comunicació humana, ja sigui en la localització en l'espai com, sobretot, en l'expressió de les emocions a través de l'ordenació dels sons: la música. Tots els col·lectius humans han ideat codis sonors de comunicació, objectes emissors de so i espais on determinats sons esdevenen llenguatge i prenen un sentit de vertebració social, econòmica o de protecció col·lectiva. En l'entorn rural i de muntanya del Pirineu medieval, en una època d'auge de la ramaderia com a base econòmica però ambé de cultura, els objectes i els instruments sonors o musicals no estaven fets ni amb fustes nobles ni amb metalls d'elaboració complexa, sinó que la documentació, la iconografia del romànic i del gòtic, l'arqueologia o l'etnologia ens els presenten fets amb els recursos de l'entorn: banyes d'animals, ossos, budells, pells, tendons, canyes, escorces o branques d'arbres boscans. La seva restitució des de l'arqueolutieria ens permet conèixer i escoltar l'ús de la ramaderia i el bosc al servei de l'expressió dels sentiments, en un exercici de restabliment del paisatge sonor medieval.
