Resumen de La sal al Pirineu: com Cardona va fer canviar la Seu d'Urgell a l'edat mitjana
A mitjan segle X, la casa vescomtal d'Osona s'expandí cap a Cardona i, després d'uns anys de ferri control territorial, aconseguí el monopoli del comerç de sal de la muntanya, fins aleshores gestionat d'una manera més o menys local i comunal. Per tal d'aprofitar els beneficis econòmics d'aquest recurs de primer ordre, la casa d'Osona-Cardona promogué l'exportació de sal, i especialment el seu transport cap al nord, per la vall de Lord, el Cadí i la Seu d'Urgell. Amb el control de la distribució de sal en part del pirineu, la ciutat urgellenca experimentaria una reconversió de la ramaderia com a base econòmica, canvis estructurals en el seu urbanisme i una progressiva especialització de la manufactura local en productes derivats de l'ús industrial de la sal, majorment en el tractament i transformació del cuiro i la pell, activitats que es poden analitzar amb detall avançada la baixa edat mitjana.
