Resumen de Al voltant de la naturalesa de l’obra d’art: Gadamer lector de Kant
- español
El pensamiento estético de Hans-Georg Gadamer suele ser entendido como una problematización de la estética kantiana en lo que se refiere a la subjetivización de la experiencia de la belleza y las consecuencias que este proceso tuvo, tanto en la estética como en las ciencias humanas, en el siglo XIX. A pesar de esta confrontación, el objetivo de nuestro artículo es mostrar la ambivalencia de la propuesta estética de Gadamer referente a la Crítica de la facultad de juzgar y, muy especialmente, a los conceptos kantianos de juego, genio, espíritu y símbolo.
- català
El pensament estètic de Hans-Georg Gadamer acostuma a ser entès com una problematització de l’estètica kantiana en allò que fa referència a la subjectivització de l’experiència de la bellesa i les conseqüències que aquest procés va tenir, tant en l’estètica com en les ciències humanes, al segle XIX. Malgrat aquesta confrontació, l’objectiu del nostre article és mostrar l’ambivalència de la proposta estètica de Gadamer pel que fa a la Crítica de la facultat de jutjar i, molt especialment, als conceptes kantians de joc, geni, esperit i símbol.
- English
Gadamer’s thinking on art is usually understood as a questioning of Kantian aesthetics, that is, concerning the process of subjectivization of aesthetic experience and its consequences for aesthetics and the social sciences in the 19th century. Despite this contrast, the main aim of our paper is to show the ambivalence of Gadamer’s philosophy of art with respect to the Critique of the Faculty of Judgment, especially in relation to the Kantian concepts of play, genius, spirit and symbol.
