La bandúrria: L’instrument i els seus usos
- Autores: Joan Pellisa
- Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 19, 2008, págs. 82-85
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
La bandúrria, si bé de tots coneguda, és un instrument del qual s’escriu més aviat poc en els cercles de la música de caire popular. La seua història, el fort arrelament que ha tingut en terres de parla catalana i la pràctica omnipresència en qualsevol tipus de manifestació de música festiva potser la fan mereixedora d’algunes línies.
La bandúrria és un cordòfon classificat com a cítara amb mànec, que compta amb caixa de ressonància en forma de llàgrima, mànec amb trasts, claviller pla i sis ordres dobles de metall.1 Les cordes es pincen amb un plectre, abans fet de nacre, carei o banya, i avui en dia, normalment, de plàstic. El que més caracteritza la música feta amb bandúrria és el que s’anomena trèmolo, és a dir, el fet d’allargar les notes mitjançant el pinçament repetit i continu de la corda.
