Amb dues o tres excepcions molt concretes i locals, la continuïtat al llarg de tota la segona meitat del segle XX del flabiol de tradició oral, la devem als flabiolaires de les Guilleries (la Selva), molt més nombrosos, estesos (i, per tant, persistents), al cantó selvatà que no a l’osonenc. Per raons prou explicades en altres llocs, solem anomenar Rodal d’Arbúcies el focus selvatà d’aquesta tradició. Arbúcies era el lloc on es produïen els singulars flabiols utilitzats per aquells flabiolaires, el centre geogràfic de les seves correries i el terme on havien nascut o viscut molts d’ells. Dels cinc flabiolaires del Rodal encara actius cap a 1982, en Silvestre Massó, en Quirze Perich, en Pere Tayeda i en Joan i en Vicenç Clapés, els quatre darrers es reclamaven d’Arbúcies.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados