Els cançoners de postguerra: La resistència, la moda i la inconsciència

• Autores: Jan Grau Martí
• Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 19, 2008, págs. 41-45
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • Després de la Guerra Civil espanyola, la cançó popular experimenta un canvi radical envers al què havia estat durant la Segona República. La purga franquista va provocar la desfeta de moltes corals i cors de Clavé, o bé va significar la seva inevitable reconversió a una actitud conforme amb els aires que corrien convertint el cantar en l’activitat més innòcua i innocent. Fins i tot les caramelles van agafar un to gairebé exclusivament religiós. La pressió i el control que s’efectuava sobre el món associatiu, en especial aquell que anteriorment s’havia distingit pel seu catalanisme, estroncava d’arrel qualsevol pensada de cantar allò que no estava permès. Fins a finals de la dècada de 1940, cada vegada que es feia un concert o recital, fins i tot dins les associacions, calia dur el programa i les lletres al sindicat vertical perquè hi donessin el seu vistiplau.