Protestes, proclames, reivindicacions i d’altres romanços

• Autores: Jaume Arnella
• Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 19, 2008, págs. 26-31
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • Sempre hi ha hagut cançons que s’han hagut de cantar d’amagat, i encara a risc que et toqués el rebre. Molt sovint, només pel fet de compartir una cançó ja es creen uns lligams que vénen a ser com un reconeixement de pertànyer a un grup determinat, un clan, una tribu. La cançó popular té una força i una manera tan directa d’arribar a la gent que la converteixen en una eina d’allò més eficaç a l’hora d’aglutinar o de fer sorgir sentiments en un grup de gent, una població o un país. A part del contingut, la cançó popular té unes maneres de dir les coses que fa que la gent s’hi senti expressada, per això, la gent recorda molt millor una cançó que qualsevol escrit, proclama, notícia o pamflet.