El baixó és el primer model de fagot que apareix a la història. És un instrument de vent/fusta i canya doble, que fou inventat a la meitat del segle XVI segurament a partir de la xirimia baixa, i és més fàcil de manejar que aquesta que feia quasi dos metres de llargada. Junt amb el baixó baix es va crear tota la família d’instruments: el baixó tible, alt i tenor, anomenats baixonets. Des de la seva aparició, fou l’únic instrument vinculat al mateix temps als ministrers (el grup instrumental del moment) i al cor, esdevenint-ne una veu més. En aquest últim, la dificultat de completar les veus en la pràctica de la polifonia (i la policoralitat) fa del baixó un instrument «indispensable» que actua sovint fent la veu del baix.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados