Marcs i suports teòrics per a l’estudi de la socialització i la transmissió religiosa.: Context comunitari, elements explícits i implícits

• Autores: Jaume Vallverdú Vallverdú
• Localización: Quaderns-e, ISSN-e 1696-8298, Vol. 22, Nº. 1, 2017 (Ejemplar dedicado a: Nuevos municipalismos y conflicto urbano), págs. 155-171
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • English

    This article presents some theoretical approaches to studying religious socialization and transmission, and discusses the features that are explicit and implicit to these approaches and, therefore, to the community. Within an essentially constructivist framework, we discuss not only the general dynamics of socialization, and particularly religious socialization, as a transmission of knowledge and learning, but also the various agents involved, the interactivesymbolic processes active in the socializing mechanics, the structure-subject generative dialectics in the community context and the important role played by charisma and spiritual training programmes. By regarding religious socialization as essentially the acquisition of a habitus in practice, according to Pierre Bourdieu's model, we conclude that explicit and implicit features determine the acquisition of a structuring and revitalising habitus that reinforces the religious identity of the subjects and the symbolic construction of the community. © QUADERNS-E DE L'ICA.

  • català

    L’article presenta alguns plantejaments teòrics per a l’estudi de la socialització i la transmissió religiosa, considerant els elements explícits i implícits que hi intervenen i per referència a l’àmbit comunitari. Dins d’un marc bàsicament constructivista, es tracten les dinàmiques generals la socialització i la socialització religiosa en particular com a transmissió de coneixements i aprenentatge i amb els diferents agents implicats, els processos interactiussimbòlics actius en la mecànica socialitzadora, la dialèctica generativa estructura-subjecte en context comunitari i l’important paper dels programes de formació espiritual i el carisma. Entenent la socialització religiosa essencialment com l’adquisició d’un habitus en pràctica, segons el model de Pierre Bourdieu, es conclou que la intervenció dels elements explícits i implícits determina l’adquisició d’un habitus estructurant i dinamitzador que va consolidant la identitat religiosa dels subjectes i la construcció simbòlica de la comunitat.