Escatologia transhumanista: el sobrehome nietzscheà i el posthumà

• Francesc Torralba ^[1]
  1. [1] Universitat Ramon Llull

     Universitat Ramon Llull

     Barcelona, España

     
• Localización: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna, ISSN 1136-3711, Nº. 24, 2018, págs. 208-221
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    En l’escatologia immanent del transhumanisme es distingeixen tres tipus d’éssers: l’humà, el transhumà (també anomenat humà +) i elposthumà (que es coneix com a humà ++). L’ésser humà és la resultant de la unió de dos éssers humans. És una entitat plenament biològica i pertany a l’estirp humana. Un ésser transhumà, en canvi, és un ésser en transformació, in fieri (a work in progress), una entitat humana amb algunes de les seves capacitats físiques i psíquiques modificades i millorades tecnològicament. L’autor analitza aquesta escatologia tenint en compte la filosofia de Nietzsche.

  • English

    In the immanent eschatology of transhumanism three types of beings are distinguished: human, transhuman (also called human +) and posthuman (which is known as human ++). The human being is the result of the union of two human beings. It is a biological entity and belongs to the human strain. A transhuman being, on the other hand, is a being in transformation, in fairs (a work in progress), a human entity with some of its physical and psychological capacities technically modified. The author analyzes this eschatology in the light of Nietzsche’s philosophy.