Mudar-se per a la festa: La indumentària des d’una mirada de dona

• Autores: Josefina Roma Riu
• Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 15, 2006, págs. 34-35
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • Quan visitem els museus, i fins quan veiem actuar grups de dansaires, se’ns mostren uns vestits molt especials. No són els vestits de treball ni de cada dia, ni per abrigar-se del fred o cobrir-se pel sol. Són vestits extraordinaris. Per això són en museus i per això els empren els grups de dansa tradicional, abocats com estan a la competitivitat. Estan mostrant l’excel·lència, i no són representatius de la quotidianitat, sinó de la festa.Vestits de noces, carregats d’adornaments, feixucs de portar, moltes vegades, tant que no es podria treballar dins d’ells.

    Igual com la festa, la seva indumentària és l’aparador de l’excel·lència d’un poble; hi ha un vestit de festa adient amb la solemnitat que representa.