Resumen de Toti Soler: El batec poètic d’un cor amb sis cordes
Ho confesso obertament: admiro profundament el Toti. Per la seva música, per la seva veu, per aquest toc de guitarra —si em permeteu la contradicció— sobri i virtuós alhora, pel seu caràcter afable i humil dalt de l’escenari, sempre recordant el protagonisme dels poetes, dels cantants, de les veus que l’acompanyen. Toti Soler és un d’aquests homes amb els quals el país —i sé que això que diré ell ho negaria rotundament— està en deute. El deute del reconeixement just de la feina feta, el deure de saber que tenim a casa nostra un músic d’una altíssima qualitat i una trajectòria impecable que no sempre ha anat acompanyada d’això que en diem l’èxit.
