San Rorro: Patró dels borratxos

• Autores: Josep Vicent Frechina Andreu
• Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 13, 2005, págs. 18-21
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • «Sant Rorro és el més lluit / i el sant més milagrós». Així ho assevera el cançoner popular valencià i el d’alguns territoris veïns.

    Sant Rorro —o Roro, com es diu en alguns pobles, tot imitant amb més precisió la dificultat per articular la parla que provoca la intoxicació etílica— és el sant al que s’encomanen els bevedors, un model de virtuts canonitzat pel poble que, al llarg de tota la seua existència, perseverà en la recerca d’una mena de perfecció espiritual basada en la ingestió contumaç de vins i licors.

    Les seues peripècies vitals ens han arribat per mitjà d’una de les formes més utilitzades a casa nostra per popularitzar l’hagiografia dels personatges sagrats: els goigs.