Resumen de El rastre de les bruixes
El paisatge humà resulta de la relació dialèctica entre un medi físic determinant, relativament estable, i un grup humà mòbil, dinàmic, que l’explota i l’afaiçona en funció de les tècniques i de les conjuntures històriques, polítiques, econòmiques, socioculturals. El paisatge conserva, de cada període, uns senyals i unes proves concretes que permeten reconèixer el sentit i les etapes de la seva evolució i comprendre millor l’organització actual de l’espai.
