Durant els anys centrals del segle XVII, entre Kepler i Newton, l’astronomia planetària va adaptar gradualment la teoria kepleriana en importants aspectes gràcies al treball empíric dels astrònoms i a la introducció de nous instruments. D’altra banda, l’astronomia fou un dels temes en què la circulació del coneixement fou més intensa, formant-se importants xarxes de relacions i correspondència. De gran rellevància per al desenvolupament de l’activitat astronòmica a Espanya fou aquesta circulació del coneixement amb els Països Baixos i Itàlia.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados