Resumen de L’Ajunt de la Bota
Era l’estiu del 1969 quan un grup d’amics i amigues de Tavernes de la Valldigna, en la comarca de la Safor, es reunia per a cantar, amb guitarres i altres instruments musicals, i amb l’únic propòsit de divertir-se. Era el mateix any en què l’home xafava la lluna, Salomé entonava el «Vivo cantando» i Fraga advertia que la universitat s’estava omplint d’anarquistes i subversius. Cap d’aquests joves havia sigut universitari i, potser per això, a ells no els movien interessos polítics ni ideològics, tot i que les lletres de les cançons que interpretaven –«No serem moguts», «Què se n’ha fet d’aquelles flors», «Si no em trobes darrere l’autobús », etc.– reflectien una sana motivació social.
