«La gata i el belitre» és una cançó bastant sentida però poc cantada. No podem dir que sigui una cançó bonica des del punt de vista emotiu, melòdic, o, com diuen alguns cançoners, de tonada coadjuvadora, però es deixa cantar. Jo la vaig aprendre de jove, quan era cantaire d’un cor mixt a la meva ciutat. Allà la cantavem harmonitzada a quatre veus, i, com tantes d’altres («El rossinyol», «La dama d’Aragó», «Sota de l’om», «El noi de la mare», etc.), ens omplia el cor d’un sentiment popular i tradicional. Té una estructura musical molt simple: dues frases en to menor, de vuit compassos i de ritme binari (A i B) repetides (A,A i B,B). El text ens conta una història ingènua i innocent: s’ha perdut alguna cosa i no sé qui l’haurà trobat.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados