Temps d’espera, temps d’escolta

• Iolanda Vives Peñalver ^[1]
  1. [1] Associació per a l'Expressió i la Comunicació, Association Européenne des Ecoles de Formation en Pratique Psychomotrice, Tariqa Psicomotriu
• Localización: IN. Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, ISSN-e 1989-0966, Vol. 4, Nº. 1, 2013 (Ejemplar dedicado a: Psicomotricitat), págs. 135-143
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Time to Wait, Time to Listen
  • Tiempo de espera, tiempo de escucha
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    En el mundo de la educación y de la clínica estamos muy atentos al concepto de escucha con el fin de trabajar con las personas y crear la empatía suficiente que permita construir relaciones significativas.

    Cuando hablamos de la primera infancia, la acogida y la escucha son las actitudes básicas que facilitan un ambiente de bienestar y seguridad. El adulto encargado de los niños y niñas es responsable de instalar este clima y ayudar a desarrollar las capacidades necesarias para hacer su evolución lo más armoniosa posible. La práctica psicomotriz atiende en sus formaciones a estas capacidades.

    Es muy importante aprender y saber esperar, no adelantarse, dar el espacio y el tiempo, evitar el “hacer... hacer” porque los niños son los protagonistas reales de su proceso madurativo y nosotros sus acompañantes, sus “facilitadores”.

  • català

    En el món de l’educació i la clínica estem molt atents al concepte d’escolta per tal de treballar amb les persones i crear l’empatia suficient, que permeti construir relacions significatives.

    Quan parlem de la primera infància, l’acollida i l’escolta són les actituds bàsiques que faciliten una atmosfera de benestar i seguretat. L’adult encarregat dels nens i nenes és responsable d’instal·lar aquest clima i ajudar a desenvolupar les capacitats necessàries per fer la seva evolució tan harmoniosa com sigui possible. La Pràctica Psicomotriu Aucouturier ajuda a desenvolupar aquestes capacitats en els adults.

    És molt important aprendre i saber esperar, no avançar-se, donar l’espai i el temps, evitar “fer...

    fer”, perquè els infants són els protagonistes reals del seu procés maduratiu i nosaltres els seus acompanyants, els seus “facilitadors”.

  • English

    From the world of education and clinics we are very concerned about the concept of listening with the aim of working with people and creating enough empathy to build meaningful relations.

    When we speak about the first childhood, a warm welcome and a listening ear are the basic skills which enable an environment of well-being and safety. The adult who is taking care of the children is responsible for establishing that climate and for helping children to develop their necessary abilities to achieve an evolution as smooth as possible. The psychomotor activity training serves these abilities.

    Therefore, it is very important to learn and know how to wait, not stepping forward, giving the space and time, avoiding the making of, because children are the real participants in their own maturing process and we are their companions, their facilitators.