El camp i la lluna

• Autores: Ramon Riera
• Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 1, 1999, págs. 53-54
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • De sempre, la humanitat ha tingut la necessitat de creure, a voltes, en coses increïbles a base de tenir fe. Hi ha molts aspectes de la vida als quals no se sabia trobar una explicació racional de per què passaven i van sorgir les diferents divinitats —benèfiques i malèfiques—, que ajudaven a donar resposta a les incògnites. És el que s’anomena hierofània: la manifestació del sagrat a través d’una realitat sensible.

    Aquestes divinitats podien tenir un àmbit molt o poc extens. Divinitats molt locals —cas dels tòtems tribals—, divinitats regionals —per exemple, el déu Bacus, lògicament a les zones vitivinícoles—, i divinitats més universals, esteses arreu, cas, per exemple, de l’adoració del Sol i la Lluna.