Des de fa un parell de dècades són molts els grups i solistes que invoquen un caràcter mediterrani, presumptament atàvic i indeleble, per donar un salcoduit «cultural» a les seues inquietuds artístiques. En alguns casos, és possible que tal invocació només siga una seqüela de la fascinació que han suscitat les músiques procedents d’Itàlia, els Balcans o el nord d’Àfrica, en ser difoses per alguns festivals. En altres, tanmateix, la declaració de mediterraneïtat va més enllà de l’estricta complicitat sentimental i s’inclou, ni que siga tàcitament, en un programa ideològic que malda per desregionalitzar i encaixar en un context global la música popular de les diferents contrades mediterrànies.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados